Títol: De que parlo quan parlo de còrrer
Autor: Haruki Murakami
Editorial: Editorial Empúries
Text contraportada: Jove noctàmbul, aficionat al jazz i amo d’un bar, Murakami descobreix als trenta anys la seva vocació literària. Però també descobreix la incompatibilitat d’una vida creativa amb una vida desordenada, i decideix fer un canvi radical. És aleshores quan se sotmet a una dura disciplina física i comença a entrenar-se per córrer maratons.
En un relat íntim i commovedor, Murakami es despulla per primera vegada davant dels lectors. Autor d’idees fermes, poc donat a declaracions públiques i zelós de la seva vida personal, a De què parlo quan parlo de córrer Murakami troba una manera literària d’explicar-se a si mateix. I ho fa centrant-se no tan sols en el procés que el va portar a aficionar-se a córrer sinó també en la seva manera de treballar i, en definitiva, en la seva manera de veure el món en què vivim.
Comentari: Aquest és el primer llibre que llegeixo de Murakami i no és cap de les seves novel·les que tants lectors té arreu del món. La meva aproximació a Murakami ha estat mitjançant la seva vessant com a corredor i triatleta amateur, cosa que molts dels seus lectors desconeix, si més no fins el moment de la publicació del llibre. El llibre ens aproxima al Murakami corredor, els seus pensaments quan corre i la importància que té sortir a còrrer cada dia. Destacar sobretot que el llibre està escrit amb una narració perfecte i fa que el llibre enganxi.
No hi ha articles similars.
