Portada Còrrer o morirTítol: Còrrer o morir

Autor: Kilian Jornet

Editorial: Ara Llibres

Text contraportada: «Kiss or kill. Besa o mata. Besa la glòria o mor en intentar-ho. Perdre és morir, guanyar és sentir. La lluita és el que diferencia una victòria, un vencedor.»

Un fora de sèrie. Un heroi. Una persona extraordinària. Kilian Jornet és l’actual campió mundial de skyrunning, una de les proves físiques més dures del planeta. Ha pujat i ha baixat el Kilimanjaro més ràpidament que cap altra persona al món. Ha fulminat tots els rècords mundials en cada repte que s’ha proposat: l’Ultra Trail del Mont Blanc, la Transpirenaica, la volta al llac Tahoe…

Córrer o morir és el diari d’un guanyador, una filosofia de vida, una lliçó exemplar per a tots nosaltres.

«Després de llegir aquest llibre he conegut un boig i un amant de l’esport,
amb un gran instint de superació, i una força mental immensa» CARLES PUYOL
Comentari: Tinc la sort, i no vull que soni a fatxenda, de coneixer en Kilian Jornet des de fa molts anys. Bé, personalment no el conec però sé d’ell des de fa molts anys, farà potser uns 6 o 8 anys. Per aquelles èpoques en Kilian començava a fer-se a veure en el món de l’ski de muntanya i entrenava amb el CTEMC (Centre de Tecnificació d’Esquí de Muntanya de Catalunya). En aquells temps jo passava els caps de setmana, estius i setmanes santes majoritàriament a la muntanya amb el Centre Excursionista de Catalunya (CEC) escalant o fent alpinisme pel nostre estimat Pirineu o a Ca la Montse (Montserrat) i en alguna d’aquestes sortides hivernals ens havíem creuat amb gent del CTEMC entrenant i entre ells hi havia en Kilian i ja quan el veiem pujar ja es veia que apuntava maneres. I com són les coses, anys després en Kilian no només arrassa a l’esquí de muntanya sinó que és un bèstia de les curses de muntanya.

El que si és una llàstima la poca repercussió que tenen les seves gestes com el dia que va guanyar la Western States i el Telenotícies de TV3 li va dedicar 15 segons, igual que quan va guanyar el darrer Ultra Trail del Montblanc. Això si, els periodistes via Twitter parlen les mil maravelles d’ell però són incapaços d’entrevsitar-lo més de 5 minuts als seus programes, clar és més important estar tot l’estiu parlant de Cesc, Neymar i companyia que no aprofitar i donar veu i cabuda a esportistes de casa que estan fent història. Però bé, la premsa és lliure de fer amb la seva programació el que vulguin però tenim un país amb autèntics campions i que queden sempre rel·legats a petits breus als diaris o informatius.
Per cert, si us llegiu el llibre, quan l’acabeu no patiu si teniu unes ganes extremes d’agafar les bambes i sortir a còrrer. Ens ha passat a tots…

No hi ha articles similars.